Sermó d'enterrament de la sardina
Passada la disbauxa i l'excentricitat de Carnestoltes, arribar l'hora de posar una fi solemne a les celebracions, enterrant la sardina; i ja de pas, els excessos perpetrats.
Com cada any, l'assistència al ball de màscares ens ha mostrat la implicació “exemplaríssima” en la vida de poble dels veïns i l'Ajuntament. Però clar, semblar ser que a uns deixar la torre o el xalet se'ls fa cada cop més difícil, i l'altre, comença a estar més cofoi amb el poble-dormitori que a poc a poc, i amb col·laboració de tots, ens estem construint.
De ben segur que evocant els records etílics de les nits de gresca, tots ens ho preguntem: “Quins personatges es deurien d'amagar aquest cop sota l'anonimat de les disfresses?”
Fem volar la imaginació! Jo m'atreviria a pensar en el misteriós propietari del Castell de Can Jaumar, pletòric potser, exempt de la vergonya de ser un mateix; la vergonya de posseir part de les despulles del nostre Patrimoni Històric, que cau a trossos dia a dia. I rondant pels voltants, ens imaginem també a l'il·lustre tècnic municipal que es carregà el que quedava de l'arc de Santa Helena. Una cort curiosa, la del rei Carnestoltes cabrilenc.
Així doncs, sota l'aparença pacífica del nostre poble s'hi amaga un panorama d'allò més carnavalesc, un ball de disfresses gairebé etern, ningú ho diria, oi?
Però, bé, els fets parlen per si sols. Pocs són els joves (per no dir cap), que amb disfressa o sense, poden trobar una feina aquí; i per accedir a l'habitatge només els hi queden dos alternatives: el tràfic dels propis òrgans vitals, o bé l'èxode cap a la capital. Vosaltres que escolliríeu? Tingueu-ho en compte, perquè al poble, hi ha lloc per qualsevol, sempre que se sàpiga les normes del ball i en pugui pagar el preu.
Ah! I com no, ara que s'acosten les municipals, els polítics locals comencen a desvetllarse per triar una nova careta. Una disfressa més simpàtica i adient als períodes d'eleccions, més respectable, malgrat que al fons hi segueixen els mateixos personatges que perpetuen el Carnavals durant tot l'any.
Però calmeu-vos, no estem pas tan cardats! El jovent del poble sembla haver sortit del seu estat de letargia, almenys un bon grapat d'ells, que s'han posat al peu del canó. La recent formada Assemblea de Joves reparteix noves il·lusions i garrotades (en el bon sentit de la paraula), i començà trepitjant fort, amb un manifest contundent i crític amb el model de poble actual, uns “bikins” que s'han guanyat bona fama als concerts del poble i xerrades reivindicatives sobre racisme i la defensa del territori de la comarca.
Emmascarats en general, als qui us sembli poca cosa tot plegat, prepareu-vos! Doncs l'Assemblea en planeja una de nova, i aquest cop els hi tocarà el rebre als polítics, que s'hauran de mullar davant tothom i sense disfresses de cap mena.
En resum, i tenint en compte totes les gresques assolen el poble des de temps immemorials, reiterem destacar en el caràcter “carnestòltic” de Cabrils, un caràcter que de ben segur no quedarà soterrat amb la sardina que enterrem avui.
Visca en Carnestoltes!